los adolescentes que se encuntran en segundo de batxillerato se les presiona muchisimo, no solo con la dificultad del temario, sino ademas del trabajo de recerca (qe unicamente se hace en catalunya) y la idea fija en la mente de todos de la selectivida. es normal que luego los estudiantes no rindan el máximo ya que se han pasado la noche en vela estudiando para luego sacar un misero cinco ...

Natalia Reina

España promete ante el Eurogrupo acometer reformas estructurales.

Elena Salgado explico los planes de austeridad españoles a los ministros del Eurogrupo, los cuales quedaron satisfechos con las reformas estructurales. El gobierno español recibió muchas alabanzas a su valentía, ya que con estas medidas tan radicales sabe que perderá muchos escaños para la próxima candidatura, pero en eso se trata su trabajo en hacer el bien para la ciudadanía. Además calificaron a los planes de ambiciosos y creíbles. Lógicamente los otros países se sintieron reconfortados viendo que por fin pondrán medidas, y que probablemente provoque una mejoría notable a largo plazo. No solo se han hecho tarde sino, que Zapatero ha esperado a que Obama le llamara y le dijera que se pusiera manos a la obra.

Los planes se basan en fuerte recorte de gasto en salarios públicos, gastos sociales e inversiones públicas incluye también la subida de dos puntos de tipo general del IVA, no me extraña que Salgado considere que son suficientes, porque son más que suficientes. A pesar de lo que la ciudadanía diga considero que están muy bien planteados, y puede ayudar a reducir el déficit lo suficiente como para que los otros países no nos vean con tan malos ojos, pero aun así seguiremos teniendo un 20% de paro, que es sin duda alguna lo más preocupante de la crisis española.

Los países europeos que se mantienen en mejor situación obligan a Portugal y España que se comprometan a un ajuste mayor de 3,5 puntos del PIB y que figurara en el consejo, todo es poco para evitar otra “Grecia”.

Los alemanes consideran necesario mirar detalladamente cada país que este en problemas y sean negociados caso por caso y sometidas a determinadas pruebas, es decir, Alemania quiere que su dinero sirva para algo y que no vaya a un pozo sin fondo.

Los planes de ajustes en Europa

Me sorprende ver las muchas quejas que hay entre la ciudadanía y la prensa española de las medidas que toma el gobierno, cuando muchos otros países hacen exactamente igual o incluso más exagerados. La idea de que se subiera a los 67 años la jubilación parecía el fin del mundo, pero parece ser que Angela Merkel ya lo ha hecho hace tres años atrás. Sera que España está muy acostumbrada a no tener que sacrificarse y a trabajar para mantener el buen desarrollo económico en su país.

Natalia Reina

Banc d’Espanya : l’Atur massiu es un obstacle per a la recuperació.

 La noticia parla sobre les reformes que vol portar a cap Miguel Ángel Fernandez per el que fa als canvis en el mercat laboral, ja que te por que es produeixi un atur massiu. El Banc Central ha aprovat les ultimes propostes del govern sobre aplicar el model austriac i pagar 33 dies per any treballat en cas de despatxar algú del treball. S’ha dit que si la situació d’atur no canvia immediatament el sistema bancari pot ser un obstacle per a la recuperació de l’economia. Així el que anteriorment seria un factor positiu, pot convertir-se en un gran inconvenient per a que la recuperació segueixi el seu curs. El que s’intenta es que el govern proposi noves mesures (eficaços si poden ser...) laborals per poder afrontar la malíssima situació d’atur que esta patint Espanya.

 Si la gent no té treball, las entitats de crèdits faran fallida, ja que las persones no podran retornar els diners, a més tot el sistema econòmic empitjorarà, el govern tindrà molta més deute públic ja que tindran que pagar l’atur a totes les persones sense treball, aquets esdeveniments provocarà una frenada econòmica a Espanya.

 Si no desitgem trobar-nos en aquesta situació, es te que busca solucions per poder millorar-ho. L’optimisme es bo per tirar cap endavant, aquesta es l’actitud, però el contingut de les reformes i propostes és la base per poder desenvolupar-les. Quant més duri la situació menys seran las persones que volen portar a cap una activitat empresarials, es per aquesta raó que si volem que l’economia millori hem d’intentar adoptar mesures eficients. La dedicació que li donen a la critica de l’optimisme, se la podien estalviar i donar suggeriments.

J. Bradford Delong considera que hi ha un temor exagerat i innecessari a l’hora de parlar sobre la crisi. És un bon moment per a tranquil·litzar-se, no només per a tornar a la vida rutinària de sempre sinó per a que el bancs que no es vegin afectats per aquesta “reacció populista” que diu l’autor de la noticia. La pregunta és com aconseguir aquesta tranquil·litat, pues s’aconsegueix tenint aquet optimisme tan criticat del govern. A llarg termini tots els plans que es volen portar a cap a reu del món, seran beneficiosos. J. Bradford Delong diu una cosa molt esperançadora: que més de la meitat de la població del planeta aconseguirà tenir una vida digne. Davant d’aquesta idea diu que només seria possible si ha Xina i a la Índia tot va bé, quan es refereix això en quin sentit ho fa, en que es mantingui o millori, però l’economia de l’Índia és molt inestable,

Considera un miracle la forma de viure del gent d’avui, amb preocupacions molt diferents a les anteriors, com diu ell intentar mantenir un nivell superiors als veïns i temen a les possibles guerres nuclears. Llavors podem observa com en aquesta noticia parla més be de l’historia de l’economia i de factors humans (la importància de l’home en l’economia) que d’economia actual i números.

Un exemple de l’historia de l’economia es quan cita a Ricardo David i a Adam Smith, fen referència a la Xina de la revolució agrícola, i relacionant-la amb la actual Xina. Aquet país pot ser molt ric, però la diferencia de la situació econòmica en la població és molt exagerada, gent molt pobre o empresaris enriquits aprofitant-se d’aquells. Fins a quan es repetirà aquest sistema social? I aquesta sera la potencia mundial? I això on deixa els drets humans a Xina?

Tres canvis fonamentals en la globalització: l’arribada de comunicacions globals (permet transmetre informació fonamental pel funcionament de la població més ràpidament), el desenvolupament del transport global (adaptar a les noves tecnologies més ràpidament a un país) i crear una classe de gent que inventar d’invenció i innovació constants (millores tecnològiques, que conjuntament amb els altres dos canvis permetrà el desenvolupament mundial)

                                                                                  Natalia Reina

Per què fracassarà el pla anticrisi?

L’autor mostra un gran desaprovament cap al govern, ell considera qui ara estan en lo cert són les institucions i el Banc Espanyol que critiquen les actuacions del govern, i deixa en ridícul al govern per criticar-los. L’autor diu que la població ha començat a veure la gravetat de la situació quan ens van posar en el mateix sac que a Grècia, però ell mateix diu al final de la noticià que no es poden comparar. Són critiques molt severes, com dient que la forma de fer el pla de reducció ha sigut per passar del pas i que no ha servit per res. Aquesta persona jutja únicament per noticies i no per informació interna, desaprovar les formes de fer del govern per telenotícies semblar bastant precipitat.

No dona possibilitat a els plans, també considera que abusen d’optimisme, i que probablement Europa ens donarà condicions semblants a les de Grècia. L’autor s’aproxima al lector posant exemples catastròfics només per cridar l’atenció i fer sentir-lo sentir la por de un desordre governamental. No se molt be des de quin punt de vista o pensament ideològic parla l’autor, però jo diria que sent un diari gironí pot ser de convergència i unió, i per això no fa ni una sola mostra de pietat a l’hora de fer aquestes critiques tan dures contra el govern actual.

                                                                                  Natalia Reina

L’estalvi de les famílies arriba a la taxa més alta de l’última dècada

Les famílies en temps de crisi han pres mesures, d’estalvi, han decidit ser precavits a l’hora de gastar els seus diner. Però aquest estalvi encara fa que la crisi es magnifiqui. El 18,8% de la renda disponible se’n va a estalvi, a mantenir una base de seguretat per si l’atur també ens afecta. Aquesta por provoca una reducció en el consum inclòs d’aquell que encara pot mantenir el nivell de vida que portava abans de la crisi. Encara que el 18’8% no es la taxa més alta d’estalvi en Espanya, l’any passat es va arribar al 24’7%, aquesta disminució no molt és molt exagerada però si que es una milloria. à com a més consum familiar, més producció i així les empreses han de fer una inversió que portarà una disminució de l’atur. El qui impedeix que això sigui així és la por de la població en perdre la base de seguretat per casos d’atur.

 Les prestacions socials que envia el govern no estan afegides aquesta taxa, però que també resultaria una forma d’estalvi, o de no consum per part de la despesa pública. En temps nadalencs també es va poder veure un estalvi important en relació els últims anys. La gent ja no deixa tanta màniga ampla a l’hora de fer les compres.

Confirmat l’euríbor de l’1,215% al març

            el que els crèdit hipotecaris tanquessin el mes de març amb un 1’215% l’euríbor afecta amb una baixada de 0’69 punts en respecte el març del 2009. Aquesta baixada situarà en pitjor situació Espanya en comparació a l’any passat o una milloria?

          Crisi espanyola, que com ja sabem carrega amb dos grans pesos la crisi financera i la de construcció. Que és un element afegit en aquesta crisi que provoca un augment del deteriorament del PIB de 13 punts. Però segons José Luis Leal, ministre d’economia en el tercer i quart govern de Unió de Centre Democràtic presidit per Adolfo Suárez, el PIB no és tant exacte com per ser el nostre mesurador de l’economia. Les dècimes són difícils de predir, perquè hi ha un efecte de la economia submergida (i d’on han sortit aquets diners?Qui els tenia amagats?).

  També una cosa que m’ha agradat saber, es que les exportacions en temps de crisi han augmentat, al menys respecte a la interna, ja que la població ha decidit no gastar i llavors no hi ha demanda interna. Simplement exportem més, perquè no importem.

  L’esperança torna a sortir, en aquet cas dient que hi ha dates esperançadores i que ens pot proporciona un creixement sostenible sense que haver de endeutar-nos excessivament. També José Luis Leal donar uns consells, ja mencionats anteriorment i alguns en debat de implantar-los. Reconeix que a curt termini hi ha poc a intervenir, però que llarg termini es pot fer molt per l’economia d’Espanya. Al final de tot tens la sensació de que tothom i ningú té raó, els economistes tenen que començar a posar límits en les seves exigències, no es pot fer tot. Però mai posaria en dubte la capacitat de raonament de José Luis Leal Maldonado,

           No només es troben els països (en vista general) i les comunitats autònomes en crisi, si mirem mes detingudament veiem els ajuntament, fonts de pèrdues. Els ajuntament prenen mesures (ara es nota que tothom s’apreta el cinturo) fent fora a gent dels seus treballs, ambla reducció salarial... Trobem a la Rioja un ajuntament que es troba amb un deute de 9000 euros per persones, no se quantes persones hi ha vivint en Ochánduri, però si és  el poble més endeutat deu tenir una gran població. Seguit ve Madrid amb un deute de 7000 milions d’euros, així es com la capital es troba. Deutes amb fàcil resolució? Fàcil no, però retallant les inversions i les costos corrents.

Mesures preses: despedir a persones, tancar guarderies, serveis escolars i dependencies sanitàries, i en algunes empreses municipals els salaris han sigut disminuïts. Això provoca un gran descontentament i això a les vagues, però si no hi ha cap altre mètode, es té que suporta la impopularitat que pot estar agafant l’alcalde o qui prengui les mesures.

Però no podem acusar als ajuntaments de tot els problemes ja que el govern s'enfronta a un nivell de costos públics superior, i que algunes decisions preses per aquest afecta negativament als ajuntament provoquen un major endeutament. Els ajuntament que s’han vist més afectats eren aquells que vivien de la vivenda i la seva especulació, ara paguen les seves males gestions respecte al control de la construcció.